FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Esparta. Relatiu o pertanyent a Esparta o als seus habitants. Caracteritzat per una certa austeritat i rigidesa. Un esperit espartà. Una educació espartana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçar enlaire. Enlairaven estels i globus de colors. L'aeronau es va enlairar sense dificultat. Elevar 2. Tot esperit que s'enlaira, enlaira el món. Exalçar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Difícil de penetrar. Una fosquedat profunda. Un misteri profund. Que va fins al fons de les coses. Un saber profund. Un esperit profund. Un savi profund. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a les afeccions, als afectes. Les qualitats afectives de l'esperit. La part afectiva de l'ànima. Que té una conducta caracteritzada pel domini de l'afectivitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l'Esperit Sant. Inseparable, propi, coexistent. L'elegància és consubstancial amb ella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'acadèmic. Manerisme propi d'una acadèmia o un acadèmic. Aplicació a les obres d'art d'un esperit formalista i convencional, com el propugnat per les acadèmies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disciplina d'origen hindú que té per objecte d'assolir el domini del cos i de l'esperit a través d'unes pràctiques ascètiques o simplement físiques o psicofisiològiques. [...]
